El valor del fotoperiodisme

Sóc entusiasta del World Press Photo. Fa anys que visitem l'exposició amb els nostres alumnes. Ho fem entre la professora d'educació visual i els de ciències socials. La fotografia té aquestes coses, que tan pot ser contemplada des de la seva vessant plàstica com des de la que, des del meu egocentisme, anomenaria "més profunda".
El WPP permet fer un repàs anual per aquelles imatges que no només són més impactants o més belles sinó que dónen més informació dels fets transcorreguts durant l'any. I aquest repàs es pot fer de vàries maneres, podem anar al CCCB i veure l'exposició però també podem anar a la web del WPP i veure les fotografies assegudes a casa o a classe. Aquesta última possibilitat ens permet aprofundir en alguns fets interesant o algunes històries.
Aquest any les fotografies les trobo més dures que altres anys, deuen ser fruit del nostre temps.

Treballar a classe fotografies com els retrats fets al Sàhara és un bon recurs. No es tracta només de retrats de persones resistents i dignes, es tracta de poder aprofundiar mitjançant elles a tot un procés històric i en una realitat social actual.

La classe de socials de baixa

La classe de socials ha estat de baixa. Però crec que justament ara és important el treball en ciències socials amb alumnes de secundària. Entendre el món en aquest moment és complicat. A mi em costa. Buscar fonts fiables, entendre el funcionament de l'economia, intentar veure què està passant, viure un canvi d'època en les nostre pròpis cosos és el que té. No és una crisi, és el capitalisme. No hi havia per tothom i les conseqüències, probablement, són aquest canvi d'època històrica. Dic probablement perquè, com ningú, tampoc no m'aventuro a fer previsions.

Em permetreu que aquest nou moment del bloc de la classe de socials sigui una mica més teòric. Bàsicament perquè no estic fent classes, bàsicament perquè vull llegir i buscar informacions però em costarà portar segons quines coses a la pràctica, bàsicament perque estic a punt de parir.