lunes, 27 de septiembre de 2010

Viatjar amb el projector

És difícil treballar a classe la part de geografia física. És una part bastant complicada i on les coses s'han d'estudiar sí o sí, i més en batxillerat, quan no hi ha gaire temps per a floritures (viatges imaginaris i tal), sinó que cal que les alumnes sàpiguen on és la Cordillera Litoral a Catalunya i els Montes de Toledo a la Península i que els soni "una mica" on està el Teide. De manera que la feina no se'm fa molt agradable.
Avui, a més, se m'ha acudit preguntar qui havia visitat mai algun lloc de Catalunya, i resulta que ningú ha sortit mai de Barcelona. Les meves alumnes no tenen cap problema, que consti, són noies que han fet potser més quilòmetres que la majoria d'adults que les envolten, però, no els han fet per aquí. Aleshores he decidit tirar de fotos.
Elles volen que anem a veure Núria, el Cap de Creus, el Garraf, el Montseny, Montserrat... a mi ja m'agradaria agafar un tren i anar amunt i avall, però no crec que pugui ser. Així que aprofitarem la gran pantalla que tenim a classe i projectaré fotografies. També intentaré buscar fragments que puguin estar bé del programa "El paisatge favorit de Catalunya".

lunes, 20 de septiembre de 2010

Jo i el que faig a classe amb els meus alumnes

Fa uns dies un company, en enterar-se que he començat aquest bloc, es va oferir a enviar-me un article que parlava més o menys del que diu el títol d'aquesta entrado (o això em va dir ràpidament mentre fugia dins l'ascensor). Li vaig dir que passava, que no me l'enviés.
Vaig suposar que era un d'aquells articles dedicats a criticar, i sincerament, no tinc ganes.
Sé que posar-se a parlar del que una fa a classe és polèmic. Sóc conscient que hi ha gent que es dedica a exhibir els alumnes a la xarxa o allà on calgui.

Una exalumna lúcida em va explicar en una ocasió com un professor seu va portar-la a ella i a un parell més a una classe d'universitat per a que els seus alumnes universitaris puguessin veure nens de l'ESO de famílies desestructurades, o ves a saber el que va explicar als altres. Els va exhibir. Es va fer sentir fatal, i això és imperdonable. Això tampoc no es pot fer a internet.

Els nostres alumnes tenen dret a la intimitat, i també a l'aula s'ha de tenir intimitat. No es pot explicar en veu alta el que diuen o fan, hi ha anècdotes que no han de sortir mai per la porta. Però portar un diari de classe és una bona idea i així està concebut aquest bloc, com un diari de classe en el que passar revista a algunes activitats que no ens han funcionat, motivar-nos amb algunes que esperem amb ganes, i reflexionar sobre la pràctica educativa.

Total, tampoc no ho llegeix ningú.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

Passejar pel barri

Fa com tres cursos que vull fer aquesta sortida amb els alumnes de 4rt d'ESO, però tot i que ho fan durant tot el curs, si te despertes una mica tard ja no tenen cap dia per fer-la.
El CCCB fa uns itineraris molt interessants per l'alumant de tercer cicle de primària, secundària i batxillerat. Nosaltres en farem dos de diferents:

- El Raval, la ciutat cosmopolita amb els de 4rt d'ESO. La idea és que puguin conèixer la Història del seu propi barri i també l'evolució de les últimes dècades. Veure l'arquitectura del segle XVII però també la del segle XXI. Les companyes de l'aula d'acollida m'han parlat molt bé d'aquesta passejada i l'espero amb moltes ganes.
Això és la nostra cantonada, de fet.

- L'Eixample, la forma de la ciutat amb els de 2n de batxillerat. Sobretot volia treballar l'Eixample amb les alumnes de Geografia que tenen dos temes dedicats a urbanisme, però donat que l'Eixample va protagonitzar un canvi històric a la nostra ciutat i que endinsar-se en el Pla Cerdà és fer-ho també dins de la meitat del segle XIX i de l'esclat de la Revolució Industrial a Barcelona, doncs anirem tots i totes.

Ja us explicaré com ens ha anat fer el peripatètic. 

lunes, 13 de septiembre de 2010

Criteris d'avaluació

Aquest curs he tornat a donar per escrit els criteris d'avaluació a la primera classe. Faig un full per les dues cares.
Vous même, m'entren ganes de dir.
En la primera explico què serà l'avaluació inicial, la sumativa, la del crèdit i com s'ha de recuperar (Dèu no ho vulgui). Queda tot molt claret però amb cert marge de maniobra per a que no es puguin donar situacions massa injustes. Bé, a la segona cara poso els criteris d'avaluació que marca el currículum, es tracta bàsicament del que han d'aprendre (per llei) a les meves assignatures. Res de l'altre món però amb certa complicació, tot s'ha de dir.
Els acostuma a agradar tenir les coses clares des del principi, ténen un posat de seriositat i trascendència mentres ho llegim a classe. Estan increïblement callats, crec que més del que ho aconseguiré mai més.
Pero, invariablement, sempre hi ha algú que obre la boca i com si m'oferís un favor, pregunta: I aquest full l'hem de guardar?

viernes, 10 de septiembre de 2010

Manel i l'arqueologia

No va ser fins a principis d'estiu que vaig decidir-me a comprar el CD del grup Manel. Feia molts messos que no comprava música i ho vaig fer perquè havia sentit un parell de cançons que m'havien agradat i perquè el preu em va semblar molt raonable i no aquelles bestieses que demanen molts músics avui en dia, que enregistren un disc i es fiquen al llit a descansar durant tres anys perquè els directes no van amb ells. Bueno, que me lío...

Els Manel, passant a l'eternitat
Total, que quan vaig sentir la cançó Roma, vaig pensar que seria una bona manera d'iniciar el curs (bé, després d'haver explicat convenientment els criteris d'avaluació). Doncs bé, avui ha estat el dia.
Hem sentit la cançó mentres projectavem la lletra i els ha agradat. Han sortit coses interessants, hem fet un llistat de les restes i hem pensat una mica en què signifiquen 2000 anys. Com a conclusió podem dir que ha quedat clar que ells havien passat a l'eternitat (havien mort) però quedaven un munt de restes que es podien estudiar per saber com vivien. Hem començat per les àmfores i hem acabat pels mosaïcs i els braçalets de maragdes.

Per cert, els meus alumnes mai havien sentit a parlar dels Manel. La cançó (i la resta del disc) es pot escoltar aquí http://www.myspace.com/gatmanel

La lletra és aquesta:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

jueves, 9 de septiembre de 2010

Què és una classe de socials?

Una classe de socials no és un espai, això està clar. Molts (o tots els) instituts tenen un espai dedicat a laboratori de ciències, taller de tecnologia, aula de visual i plàstica, aula de música, gimnàs, informàtica, i últimament fins i tot per les llengües (estrangeres o no),  però no existeix una l'aula dedicada a les ciències de socials.
Quan jo era adolescent i veia aquelles sèries ianquis de nois i noies que anaven a la high school, m'agradaven molt aquelles aules plenes de mapes, boles del món, posters temàtics de l'evolució, tot semblava un gran decorat disposat a estimular l'alumne.
Mai he pogut treballar en una aula així. Ni el nostre departament és així. Com que el vam estrenar el curs passat encara no ens hem decidit a penjar-ne res.
Un curs ens vam posar d'acord els de l'equip docent i vam comprar uns posters d'un planisferi de Peters i els vam penjar a les aules de 3r d'ESO, feien caliu però amb les obres els vam despenjar i ara ja no es poden penjar coses a les parets perquè estan molt noves (en serio).

Bé, en defintiva la classe de socials no és un aula. La classe de socials és una professora al davant d'uns alumnes tres cops per setmana.La classe de socials són uns dossiers que ens currem amb molt de carinyo i ganes i un curs moodle al que accedim des de l'aula d'informàtica un cop per setmana. Això és la classe de socials i aquest curs farem les socials de 4rt, l'eticocívica de 4rt i la geografia de 2n de batxi.