Fa uns dies un company, en enterar-se que he començat aquest bloc, es va oferir a enviar-me un article que parlava més o menys del que diu el títol d'aquesta entrado (o això em va dir ràpidament mentre fugia dins l'ascensor). Li vaig dir que passava, que no me l'enviés.
Vaig suposar que era un d'aquells articles dedicats a criticar, i sincerament, no tinc ganes.
Sé que posar-se a parlar del que una fa a classe és polèmic. Sóc conscient que hi ha gent que es dedica a exhibir els alumnes a la xarxa o allà on calgui.
Una exalumna lúcida em va explicar en una ocasió com un professor seu va portar-la a ella i a un parell més a una classe d'universitat per a que els seus alumnes universitaris puguessin veure nens de l'ESO de famílies desestructurades, o ves a saber el que va explicar als altres. Els va exhibir. Es va fer sentir fatal, i això és imperdonable. Això tampoc no es pot fer a internet.
Els nostres alumnes tenen dret a la intimitat, i també a l'aula s'ha de tenir intimitat. No es pot explicar en veu alta el que diuen o fan, hi ha anècdotes que no han de sortir mai per la porta. Però portar un diari de classe és una bona idea i així està concebut aquest bloc, com un diari de classe en el que passar revista a algunes activitats que no ens han funcionat, motivar-nos amb algunes que esperem amb ganes, i reflexionar sobre la pràctica educativa.
Total, tampoc no ho llegeix ningú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario