Lady Gagá

Estic tan impactada que difícilment podré escriure alguna cosa coherent. Jo buscava vídeos per treballar la Revolució Francesa, i vaig trobar un molt didàctic fet pel Canal de Història i consultable des de Youtube, és The French Revolution. . Com que al centre el youtube no funciona molt bé des de que ens van fer la connectivitat 1x1 doncs m'he instal·lat un plug-in en el firefox que em permet baixar els vídeos de manera mooooolt fàcil, és el Download helper. Baixo els vídeos a casa i allà els obro amb el VCL. 

El vídeo està partit en deu parts. De cada part he redactat cinc preguntes i abans de veure-la els hi faig copiar. Per què copiar i no fotocopiar? Doncs així m'asseguro que s'han detingut un moment en cada pregunta i que han llegit pregunta per pregunta, tot i que podriem debatre si copiar vol dir entendre alguna cosa, és clar.  Després de veure la part corresponent la comentem uns minuts i si tot sembla clar, tirem milles. De moment ens està agradant bastant i les noies i els nois semblen seguir el fil, (cosa que no sempre és fàcil quan parlem de la Revolució Francesa) aquest és l'objectiu de les preguntes, això i poder rememorar més tard allò que s'ha vist .

El meu company de nivell m'ha enviat aquest vídeo de Lady Gagá, i el més curiós (a part del vestuari, és clar) és que fa servir les mateixes imatges del reportatge de Canal de Historia.  Jo flipava amb la lletra: "Xè, quina lletra més interessant, i com li ha donat a aquesta per escriure sobre aquest tema?" i el vídeo em semblava molt cutrillo i casolà. Li vaig posar el vídeo entusiasmada al meu nòvio i me mira tot seriós i em diu: "esta no és la Gagà". I jo, "que sí, que sí...", i ell "que no, que no...". He buscat "Bad romance" al youtube i evidentment, la que canta no és la Gagà, és una friky de la Història que s'ho ha currat moltíssim i crec que ha fet un vídeo molt divertit.

Sembla ser que són vídeos fets per estudiants d'Història sobre els temes que estudien. Es poden veure tots en el canal de youtube de historyteachers i n'hi ha de molt recomanables. Hay gente pa tó.

Wikispaces, l'inici

Doncs bé, al principi va ser el caos, i no havia res, ni nit ni dia. Un caos total.

Norrrr, però finalment sí

 A l'inici de la classe encenc el projector, els explico com seguir la invitació que els havia enviat per formar part de la wiki, els explico com fer una nova pàgina... els dic que no s'espantin, que al principi les coses estan en anglès però un cop registrat ho podran veure en català. Elles i ells em van dient que sí amb el cap, que vale, que no sembla complicat. I comença la funció.

Primer problema: ningú no troba la invitació. Que no, que jo no els he enviat res, diuen ells. Jo juraria que sí, que ho vaig fer fa un parell de dies. El tema és que la remitent de la invitació no soc jo, és wikispaces i a més l'assumpte està en anglès. Solucionat el problema, però no en tots els casos.

Segon problema: segueixen el link i s'han de registrar, directament podran entrar en la nostra wiki. Però alguns es fan un lio i acaben obrint la seva pròpia wiki (:-S)

Tercer problema: han de triar un terme relacionat amb la Il·lustració o les revoltes liberals per escriure un article enciclopèdic. Cap al final de la classe algú em pregunta si pot escriure sobre el Carles Pujol, quan dic que noooo, em diu que ja li podria haver explicat abans.

Quart problema: diga-li a un adolescent que escrigui sobre qualsevol tema i el primer lloc on anirà a buscar informació serà viquipèdia o bé la Enciclopèdia catalana (bé, o això espero, de vegades arriben primer a qualsevol lloc raro rarito). Fer-li veure que no pot copiar exactament el que diu viquipèdia i enganxar-lo a la seva pàgina és complicat, molt complicat. Amb paciència intento que vegin què han d'escriure, veure diverses fonts i triar només allò que consideren adequat. Hi ha qui se'n surt realment bé. Funciona un mètode que és fer primer les preguntes que volen respondre i desprès buscar la informació, els serveix per separar el gra de la palla. Però tot i això em confesen que l'article de l'Enciclopèdia els agrada més que el propi, els sembla més professional.

Cinquè problema: acaba la classe i tot i que la llista de membres va creixent en la pantalla del projector, no hi veig a tothom. Hi ha gent que se m'ha perdut pel camí. Hi ha qui apareix dues vegades. Hi ha qui ha interpretat que l'activitat consistia només en registrar-se, (:-S) una altra vegada

Sisé problema: algú ha obert una discusió en comptes d'obrir un terme nou. Bé, coses que pasen.

De moment encara tenim pendent el funcionament de les etiquetes, i també que totes les nostres pàgines encara són orfes. Mica en mica, però ens està agradant.

Wikispaces, què passarà?

L'altre dia vaig intentar treballar a classe amb la viquipèdia, però oh! espanto! resulta que passa alguna cosa a l'INS amb el proxy de nosequè que ens bloqueja (no sé si per seguretat seva o nostra o la del món mundial) i no podem editar la viquipèdia.

El molt ocurrent, virtuós i  mai ben ponderat coordinador d'informàtica del meu centre em va suggerir que m'obrís un compte a wikispaces, i jo, que molta idea no tinc però curiosa sí soc em vaig posar a trastejar.

La idea és que, aprofintat que estem treballant la Il·lustració, Diderot, d'Alembert i l'Enciclopèdia, les  i els alumnes escriguin un article sobre algún tema del seu interés.

Tradicionalment hem fet l'activitat en paper i les alumnes triaven llocs o espais del barri que els eres propers, el curs passar recordo articles sobre el TEB o sobre la plaça de les Caramelles (que el google maps anomena curiosament plaça de les "camarelles", en fin).

Aquest curs m'havia animat a fer-ho a la viquipèdia, però ves aqui que no ha estat possible, però como no hay mal que por bien no venga, doncs he après què es el wikispaces i ara veurem si aquest migdia ens en sortim. Ja us ho explicaré.

Caminant pel barri

El barri, el nostre barri, és cèntric, pintoresc i turístic. Nosaltres caminem cada dia els seus carrers, a vegades ens parem però a vegades anem seguint les nostres passes del dia anterior, a vegades anem i tornem i no sabem ni com ho hem fet. De cop ens adonem que han enderrocat una mansana sencera, que han tallat un carrer i que han aixecat tota una plaça.

El nostre barri es pot mirar amb molt ulls i l'altre dia van sortir a veure'l amb els ulls de la gent del CCCB. Quan vaig explicar els alumnes què fariem van començar a exposar els seus dubtes, em deien que per què volien passejar pel barri, que ja ho fan cada dia, que ja coneixen els racons... la pregunta més curiosa era: per a què vull jo saber la història del barri? En realitat era la concreció de la pregunta general que em fan cada dia: i a mi això què m'importa? 

Vam arribar al CCCB caminant els cinc minuts que ens separen del centre i vam entrar en una de les seves aules. Allà vam veure un audiovisual que permet fer-se una idea de la evolució de la ciutat de Barcelona des de la seva creació. Vam poder veure el pla de Barcelona i com mica en mica la ciutat es va apropiant del terreny. El paper de la industrialització i la seva influència en l'urbanisme, la ciutat amurelllada de la que encara queden les rondes, la ciutat sense platja...

Després vam caminar, vam estarnos al pati del CCCB, al davant del MACBA, al carrer Elisabets i Doctor Dou, la plaça de les Caramelles, l'Hospital de la Santa Creu, la Rambla del Raval i el Carrer Aurora, el parc de Sant Pau del Camp... Els nostres alumnes, aquests que es mouen pel Raval com peixos a l'aigua no saben que la Rambla del Raval és un invent de fa una dècada, ho van descobrir l'altre dia, no saben que l'edifici al costat de casa seva era una fàbrica i l'entrada és tan gran perquè hi entraven els cavalls, no saben què és la gentrificació tot i que alguns han hagut de deixar casa seva debut a les reformes urbanístiques, uns s'han mogut unes mansanes, uns altres han hagut de deixar el barri. 

Durant l'itinerari van aprendre coses però sobretot es va fer un exercici de reflexió sobre el nostre espai quotidià, un exercici que barrejava l'urbanisme, la sociologia i la història. Un exercici de metarreflexió dels veritables protagonistes d'aquest canvi que ha fet el barri.

Posades en comú

En Educació Eticocívica hem fet una activitat bastant senzilla però que ha donant molt de sí mateixa. Al començar la classe jo feina una analogia entre els laberints i les decisions que prenem a la vida sobre nosaltres mateixos (li vaig dir "la cura d'una mateixa" i de seguida ho van entendre). No es tracta de cuidar el cos (però també) no es tracta de cuidar-nos sentimentalment (però també), no es tracta de cuidar-nos psicològicament (però és clar que això també).... es tracta de cuidar-SE. Agafar responsabilitats i saber distingir els nostres errors des de la conciència clara del que estem fent.
Bé, només preguntava dues coses: quines coses posen en perill el nostre benestar? Què podem fer per estar millor?

En grups de tres van fer un document de text i me'l van enviar per correu. Normalment l'activitat hagués l'hagués acabat aquí. Però vaig llegir tots els documents que m'havien enviar i vaig fer un document de posada en comú. Al dia següent el vam veure en una presentació i el vam comentar mica en mica. 

Veure aquest document ha creat molta més discusió de la que jo hagués pogut crear amb quasevol altre tipus de document. Cada grup anava reconeixent les seves pròpies respostes i les explicaven a la resta dels grups pràcticament sense demanar-los.

Crec, sincerament, que veure els resultats d'una sessió de treball d'aquesta manera ens ha agrada a totes.

Vistooooo. El vídeo, vull dir.

Bé, doncs ja hem vist el vídeo a classe. Han sigut necessàries dues sessions i en general ha anat bé.

Ja dic que el vídeo només dura 62 minuts però hem anat parant constantment per fer aclariments i per respondre preguntes.

Els ha semblat del tot increïble que els arqueòlegs puguin reconstruir tot el que reconstrueixen i que sàpiguen tot el que saben sobre les restes que hi ha a sota del mercat del Born. Crec que, per molt que haguem treballat què és una font històrica, molts d'ells continuen pensant que si ells volguessin enterrarien una pedra i després podrien fer creure que és una resta arqueològica.

Crec que sí que ha quedat molt clar què va ser la Guerra de Successió i com va afectar la vida (i també l'urbanisme, és clar) de Barcelona, el paper d'Anglaterra en tot això crec que també els queda molt clar. Hem aclarit l'orígen dels borbons a Espanya i el contingut del Decret de Nova Planta: la supressió de la Generalitat els ha impressionat bastant.

M'han demanat de fer una sortida al mercat del Born. I estaven tan emocionats que al final de la classe hem buscat l'ubicació al google maps i han posat el senyoret aquell groc per veure la façana de l'edifici.

Fa goig quan s'emocionen amb aquestes coses!

El Born, un vincle amb el passat

Demà posaré  aquest vídeo a classe, El Born, un vincle amb el passat, m'agrada per diversos motius. El primer de tots és perquè parla del Mercat del Born, un lloc relativament proper al nostre institut. Sempre he d'explicar on està exactament però al final tothom l'acaba situant. 

M'agrada perquè explica la història del nostre barri, perquè fa una reconstrucció en tres dimensions del Rec Comptal i de la zona que l'envoltava, podem veure Barcelona abans fos enderrocada per les ordres borbòniques. 

M'agrada perquè els arqueòlegs expliquen i mostres quines restes materials han trobat en el lloc on estava el mercat. 

M'agrada perquè explica la guerra de Succesió de manera bastant adequada per alumnes de 4rt. 

Hi ha més coses que m'agraden d'aquest vídeo, el que no m'agrada és la durada. No és molt llarg (uns 60') però mai no dona temps a veure'l en una sessió perquè entre que arriben, seuen, expliques on està el Born, el vídeo comença a funcionar, se sent o no se sent... en fin, que són dues sessions i el vídeo queda dividit per la meitat. Per mi la durada ideal són uns 20 minuts però això és difícil de trobar.

A veure què tal ens va demà.

El que m'ha passat: llibertat i responsabilitat

Arribo dijous a classe d'Educació eticocívica (soc la professora). Arribo amb ganes, m'he preparat bé la classe, fins i tot he fet una presentació amb fragments de vídeos, i crec que els agradarà. El tema és la llibertat i la responsabilitat i tinc (teòricament) 55 minuts.

Venen del pati, així que molts arriben tard, a la resta els tinc motivats amb un petit xantatge que posa en joc alguna dècima de la nota final si arriben puntuals. Potser no és molt ètic ni cívic fer xantatges però així consegueixo que la sessió no minvi més enllà dels 45 mintus.

Ja tinc quorum, comença la classe. Veiem trossos de pel·lícules que parlen de la llibertat, parlem de les diferències... però allà al final, a la cantonada esquerra hi ha un xivarri perpetu. No paren de xarrar i riure, els convido a compartir la seva alegria amb la resta del grup però passen, els recordo que quan treballem en gran grup hem d'intentar tenir una única conversa.... res a fer. Continuo la presentació i alguns companys demanen la paraula, però continua el xivarri al fons, em distrec contínuament i em costa seguir el fil, estic cansada i finalment se m'esgota la paciència.

"Tu, va, vine aquí, seu aquí i així estaràs més tranquil", me mira, protesta, protesta i em torna a mirar. "Per què jo? que marxi ell", i jo "doncs algú ha de marxar, tu mateix, no passa res. No és un càstic, és per a que estiguis més tranquil", i em torna a mirar i diu "és que no vull". Poso la cara sèria i li miro fixament: "que vinguis, ja n'hi ha prou". "Valeeeee" i comença a agafar el full amb una lentitud pasmosa. La meva paciència està en números positius, ja no puc més. Portem (jo i tot el grup) vint minuts pendents d'ell. Alço la veu i li dic que m'he cansat, que vindrà el professor de guàrdia i anirà a fer una reflexió sobre la llibertat i la responsabilitat, de manera individual i sobre el paper.

Em quedo amb mala sensació. Estic cansada  i se que ell també. Ha fet tres hores de classe i un pati. Jo també. És tot un contrasentit: he obligat un noi de 15 anys a reflexionar sobre la llibertat.

Va escriure una redacció lúcida que m'ha fet pensar bastant. Suposo que això nostre ho podrem arreglar en les pròximes setmanes. Espero.

Expressió oral

Amb els de 4rt ja estem treballant el segle XVIII, la Il·lustració, bé, ja sabeu, aquestes coses. La qüestió és que intento que en cada tema hi hagi una activitat basada en l'expressió oral i en aquesta unitat ho fem partint d'aquesta imatge:

Després, en grup de 3 (ni més ni menys) han de buscar informació d'un dels personatges (i el seu context) seguint unes pautes molt senzilles. La presentació es pot recolzar en unes diapositives (hem aprofitat per aprendre a utilitzar el programa de fer presentacions d'Openoffice) i és indispensable que tothom del grup parli. Això que pot semblar tant de sentit comú acostuma a donar-me una petita lluita.

Viatjar amb mapes virtuals

Quan vaig conèixer google earth vaig flipar, però reconec que ràpidament em vaig passar a google maps i vaig al·lucinar. No has d'instal·lar res a l'ordinador (a l'INS no pots fer-ho si no ets administrador) i a més la qualitat era bastant bona. Després van inventar allò del ninotet que te permet veure com si estiguessis al carrer.
'
Ara estic absolutament enamorada de la pàgina de l'Institut Cartogràfic de Cataluna. Encara no me puc ni creure que hi hagi allà tota la informació que hi ha, ja m'he perdut un parell de vegades mentres buscava cosetas.

Ara que començarem a parlar del clima a la geografia de 2n, crec que farem servir bastant això. 

Viatjar amb el projector

És difícil treballar a classe la part de geografia física. És una part bastant complicada i on les coses s'han d'estudiar sí o sí, i més en batxillerat, quan no hi ha gaire temps per a floritures (viatges imaginaris i tal), sinó que cal que les alumnes sàpiguen on és la Cordillera Litoral a Catalunya i els Montes de Toledo a la Península i que els soni "una mica" on està el Teide. De manera que la feina no se'm fa molt agradable.
Avui, a més, se m'ha acudit preguntar qui havia visitat mai algun lloc de Catalunya, i resulta que ningú ha sortit mai de Barcelona. Les meves alumnes no tenen cap problema, que consti, són noies que han fet potser més quilòmetres que la majoria d'adults que les envolten, però, no els han fet per aquí. Aleshores he decidit tirar de fotos.

Elles volen que anem a veure Núria, el Cap de Creus, el Garraf, el Montseny, Montserrat... a mi ja m'agradaria agafar un tren i anar amunt i avall, però no crec que pugui ser. Així que aprofitarem la gran pantalla que tenim a classe i projectaré fotografies. També intentaré buscar fragments que puguin estar bé del programa "El paisatge favorit de Catalunya".

Jo i el que faig a classe amb els meus alumnes

Fa uns dies un company, en enterar-se que he començat aquest bloc, es va oferir a enviar-me un article que parlava més o menys del que diu el títol d'aquesta entrado (o això em va dir ràpidament mentre fugia dins l'ascensor). Li vaig dir que passava, que no me l'enviés.
Vaig suposar que era un d'aquells articles dedicats a criticar, i sincerament, no tinc ganes.
Sé que posar-se a parlar del que una fa a classe és polèmic. Sóc conscient que hi ha gent que es dedica a exhibir els alumnes a la xarxa o allà on calgui.

Una exalumna lúcida em va explicar en una ocasió com un professor seu va portar-la a ella i a un parell més a una classe d'universitat per a que els seus alumnes universitaris puguessin veure nens de l'ESO de famílies desestructurades, o ves a saber el que va explicar als altres. Els va exhibir. Es va fer sentir fatal, i això és imperdonable. Això tampoc no es pot fer a internet.

Els nostres alumnes tenen dret a la intimitat, i també a l'aula s'ha de tenir intimitat. No es pot explicar en veu alta el que diuen o fan, hi ha anècdotes que no han de sortir mai per la porta. Però portar un diari de classe és una bona idea i així està concebut aquest bloc, com un diari de classe en el que passar revista a algunes activitats que no ens han funcionat, motivar-nos amb algunes que esperem amb ganes, i reflexionar sobre la pràctica educativa.

Total, tampoc no ho llegeix ningú.

Passejar pel barri

Fa com tres cursos que vull fer aquesta sortida amb els alumnes de 4rt d'ESO, però tot i que ho fan durant tot el curs, si te despertes una mica tard ja no tenen cap dia per fer-la.
El CCCB fa uns itineraris molt interessants per l'alumant de tercer cicle de primària, secundària i batxillerat. Nosaltres en farem dos de diferents:

- El Raval, la ciutat cosmopolita amb els de 4rt d'ESO. La idea és que puguin conèixer la Història del seu propi barri i també l'evolució de les últimes dècades. Veure l'arquitectura del segle XVII però també la del segle XXI. Les companyes de l'aula d'acollida m'han parlat molt bé d'aquesta passejada i l'espero amb moltes ganes.

Això és la nostra cantonada, de fet.

- L'Eixample, la forma de la ciutat amb els de 2n de batxillerat. Sobretot volia treballar l'Eixample amb les alumnes de Geografia que tenen dos temes dedicats a urbanisme, però donat que l'Eixample va protagonitzar un canvi històric a la nostra ciutat i que endinsar-se en el Pla Cerdà és fer-ho també dins de la meitat del segle XIX i de l'esclat de la Revolució Industrial a Barcelona, doncs anirem tots i totes.

Ja us explicaré com ens ha anat fer el peripatètic. 

Criteris d'avaluació

Aquest curs he tornat a donar per escrit els criteris d'avaluació a la primera classe. Faig un full per les dues cares.

Vous même, m'entren ganes de dir.

En la primera explico què serà l'avaluació inicial, la sumativa, la del crèdit i com s'ha de recuperar (Dèu no ho vulgui). Queda tot molt claret però amb cert marge de maniobra per a que no es puguin donar situacions massa injustes. Bé, a la segona cara poso els criteris d'avaluació que marca el currículum, es tracta bàsicament del que han d'aprendre (per llei) a les meves assignatures. Res de l'altre món però amb certa complicació, tot s'ha de dir.
Els acostuma a agradar tenir les coses clares des del principi, ténen un posat de seriositat i trascendència mentres ho llegim a classe. Estan increïblement callats, crec que més del que ho aconseguiré mai més.
Pero, invariablement, sempre hi ha algú que obre la boca i com si m'oferís un favor, pregunta: I aquest full l'hem de guardar?

Manel i l'arqueologia

No va ser fins a principis d'estiu que vaig decidir-me a comprar el CD del grup Manel. Feia molts messos que no comprava música i ho vaig fer perquè havia sentit un parell de cançons que m'havien agradat i perquè el preu em va semblar molt raonable i no aquelles bestieses que demanen molts músics avui en dia, que enregistren un disc i es fiquen al llit a descansar durant tres anys perquè els directes no van amb ells. Bueno, que me lío...

Els Manel, passant a l'eternitat

Total, que quan vaig sentir la cançó Roma, vaig pensar que seria una bona manera d'iniciar el curs (bé, després d'haver explicat convenientment els criteris d'avaluació). Doncs bé, avui ha estat el dia.
Hem sentit la cançó mentres projectavem la lletra i els ha agradat. Han sortit coses interessants, hem fet un llistat de les restes i hem pensat una mica en què signifiquen 2000 anys. Com a conclusió podem dir que ha quedat clar que ells havien passat a l'eternitat (havien mort) però quedaven un munt de restes que es podien estudiar per saber com vivien. Hem començat per les àmfores i hem acabat pels mosaïcs i els braçalets de maragdes.

Per cert, els meus alumnes mai havien sentit a parlar dels Manel. La cançó (i la resta del disc) es pot escoltar aquí http://www.myspace.com/gatmanel

La lletra és aquesta:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Què és una classe de socials?

Una classe de socials no és un espai, això està clar. Molts (o tots els) instituts tenen un espai dedicat a laboratori de ciències, taller de tecnologia, aula de visual i plàstica, aula de música, gimnàs, informàtica, i últimament fins i tot per les llengües (estrangeres o no),  però no existeix una l'aula dedicada a les ciències de socials.
Quan jo era adolescent i veia aquelles sèries ianquis de nois i noies que anaven a la high school, m'agradaven molt aquelles aules plenes de mapes, boles del món, posters temàtics de l'evolució, tot semblava un gran decorat disposat a estimular l'alumne.
Mai he pogut treballar en una aula així. Ni el nostre departament és així. Com que el vam estrenar el curs passat encara no ens hem decidit a penjar-ne res.
Un curs ens vam posar d'acord els de l'equip docent i vam comprar uns posters d'un planisferi de Peters i els vam penjar a les aules de 3r d'ESO, feien caliu però amb les obres els vam despenjar i ara ja no es poden penjar coses a les parets perquè estan molt noves (en serio).

Bé, en defintiva la classe de socials no és un aula. La classe de socials és una professora al davant d'uns alumnes tres cops per setmana.La classe de socials són uns dossiers que ens currem amb molt de carinyo i ganes i un curs moodle al que accedim des de l'aula d'informàtica un cop per setmana. Això és la classe de socials i aquest curs farem les socials de 4rt, l'eticocívica de 4rt i la geografia de 2n de batxi.