viernes, 10 de septiembre de 2010

Manel i l'arqueologia

No va ser fins a principis d'estiu que vaig decidir-me a comprar el CD del grup Manel. Feia molts messos que no comprava música i ho vaig fer perquè havia sentit un parell de cançons que m'havien agradat i perquè el preu em va semblar molt raonable i no aquelles bestieses que demanen molts músics avui en dia, que enregistren un disc i es fiquen al llit a descansar durant tres anys perquè els directes no van amb ells. Bueno, que me lío...

Els Manel, passant a l'eternitat
Total, que quan vaig sentir la cançó Roma, vaig pensar que seria una bona manera d'iniciar el curs (bé, després d'haver explicat convenientment els criteris d'avaluació). Doncs bé, avui ha estat el dia.
Hem sentit la cançó mentres projectavem la lletra i els ha agradat. Han sortit coses interessants, hem fet un llistat de les restes i hem pensat una mica en què signifiquen 2000 anys. Com a conclusió podem dir que ha quedat clar que ells havien passat a l'eternitat (havien mort) però quedaven un munt de restes que es podien estudiar per saber com vivien. Hem començat per les àmfores i hem acabat pels mosaïcs i els braçalets de maragdes.

Per cert, els meus alumnes mai havien sentit a parlar dels Manel. La cançó (i la resta del disc) es pot escoltar aquí http://www.myspace.com/gatmanel

La lletra és aquesta:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario