El valor del fotoperiodisme

Sóc entusiasta del World Press Photo. Fa anys que visitem l'exposició amb els nostres alumnes. Ho fem entre la professora d'educació visual i els de ciències socials. La fotografia té aquestes coses, que tan pot ser contemplada des de la seva vessant plàstica com des de la que, des del meu egocentisme, anomenaria "més profunda".
El WPP permet fer un repàs anual per aquelles imatges que no només són més impactants o més belles sinó que dónen més informació dels fets transcorreguts durant l'any. I aquest repàs es pot fer de vàries maneres, podem anar al CCCB i veure l'exposició però també podem anar a la web del WPP i veure les fotografies assegudes a casa o a classe. Aquesta última possibilitat ens permet aprofundir en alguns fets interesant o algunes històries.
Aquest any les fotografies les trobo més dures que altres anys, deuen ser fruit del nostre temps.

Treballar a classe fotografies com els retrats fets al Sàhara és un bon recurs. No es tracta només de retrats de persones resistents i dignes, es tracta de poder aprofundiar mitjançant elles a tot un procés històric i en una realitat social actual.

La classe de socials de baixa

La classe de socials ha estat de baixa. Però crec que justament ara és important el treball en ciències socials amb alumnes de secundària. Entendre el món en aquest moment és complicat. A mi em costa. Buscar fonts fiables, entendre el funcionament de l'economia, intentar veure què està passant, viure un canvi d'època en les nostre pròpis cosos és el que té. No és una crisi, és el capitalisme. No hi havia per tothom i les conseqüències, probablement, són aquest canvi d'època històrica. Dic probablement perquè, com ningú, tampoc no m'aventuro a fer previsions.

Em permetreu que aquest nou moment del bloc de la classe de socials sigui una mica més teòric. Bàsicament perquè no estic fent classes, bàsicament perquè vull llegir i buscar informacions però em costarà portar segons quines coses a la pràctica, bàsicament perque estic a punt de parir. 

Prezi i Impress, que no Prezi Vs. Impress

PEC Ciutat de Barcelona: La revolució creativa a la web on Prezi

Vaig descobrir prezi en una presentació que va fer la Dolors Reig a les Jornades del PEC de Barcelona. Vaig quedar bocavadada pels zooms i els viratges dels titulars però sobretot pel contingut de la xarrada. 

Quan vaig arribar a casa vaig buscar què era el Prezi i em vaig fer amb una llicència per ús educatiu (K-12, se'n diu) i vaig començar a jugar. Als dos dies ja havia preparat alguna presentació sobre paisatges per la classe de Geografia de 2n de batxillerat. Jo pensava que les alumnes al·lucinarien i em preguntarien bocavadades com havia aconseguir fer això, però no.

Quan devia fer una setmana, més o menys, un company al que respecto i que sap molt més que jo de noves tecnologies em va dir que hi havia molta gent que qüestionava el Prezi, en preguntar-li perquè em va dir que perquè era tan impresionant que amagava el contingut. Vaig riure i vaig dir-li que aquesta era una idea de senyors majors amb pensament linial. Segons sortia de la meva boca aquesta (més que) inapropiada frase es sembrava en el meu cap el dubte. Dies després vaig començar a dubtar més obertament. 

M'agrada el Prezi, és ràpid de fer anar, és impactant, les fotografies les veus a pantalla completa sense haver de fer res, pots anar al davant i al darrere, amunt i avall i cap a dins i cap a fora. Es poden compartir les presentacions però té l'inconvenient que amb la majoria de llicències has de treballar online, tot i que les presentacions les pots baixar posteriorment en format flash.

L'alternativa, és clar, continua sent l'impress d'openoffice o bé el powerpoint d'office. Bé, tampoc no és tan lent, és més senzill a la vista, permet fer mapes de fluxe directament en una diapositiva, podem ficar só i qualsevol altre vídeo (no només de youtube, com en Prezi), i es treballa offline, tot i que també es poden compartir les presentacions mitjançanat webs com slideshare. Aquestes presentacions són les hereves sofisticades de les diapositives de la meva infància, mentres que el Prezi no se ben bé de qui és l'hereu tot i que em recorda una mica la manera de saltar de Tarzán, de branca en branca.

No sé si cal triar,  suposo que es qüestió de pensar la millor manera de mostrar les coses depenent de cada situació i públic. De totes maneres continuaré pensant en això.

¡Ah! Y que los árboles no nos oculten el bosque. Feu-li una ullada curiosa a la presentació de la Dolors Reig, que val molt la pena i a la resta del seu bloc, El caparazón, .

Pensant en els altres

Vam veure aquest vídeo en dues sessions de l'assignatura d'Educació eticocívica. Prèviament a classe haviem fet una reflexió sobre l'educació perquè alguns dels nostres alumnes formen part del Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges i aquest és un dels temes sobre els quals volien que expressessin la seva opinió. Nosaltres, normalment, el que fem és treballar els documents previs amb tot el grup i el delegat i la delegada recullen les idees i després allà poden portar l'opinió de tot el grup. Al dia següent de la sessió ens expliquen com ha anat.

Doncs bé, després de treballar sobre les preguntes del Síndic vaig pensar que seria bó mirar aquest documental i treballar-lo a classe. El treball va consistir en escriure una redacció sobre el que havien vist, sobre allò que els evocava, sobre alguna experiència prèvia, sobre el que vulguessin però amb marges, bona cal·ligrafia i ortografia correcta. Bé, era un exercici bastant lliure i, amb certa sorpresa, he de dir que la gran majoria han explicat coses personals i han expressat què els agradaria, què els fa por, fins i tot hi ha qui fa una curosa anàlisi sobre per què creu que la seva classe no funciona com la classe del senyor Kanamori. A classe vam llegir unes quantes de les redaccions, algunes a petició meva i d'altres per oferiment de les autores o autors.

També vam poder reflexionar sobre la manera de fer un reportatge sense guió previ. Els autors del documental van gravar durant un any a aquell grup de nenes i nens, i després van seleccionar allò que havia estat més significatiu. Com que treballaran el reportatge de Castellà i a Educació Visual, espero que observar això també els pugui ser útil.

Avui, després de la sessió d'ahir al Consell Jove, l'alumne representant estava radiant. Sembla ser que ahir els van posar un fragment d'un minut d'aquest documental per encetar el debat, i els nostres alumnes van estar feliços d'haver-lo vist abans i poder explicar tothom quin tipus d'educació mostrava el reportatge i, com que havien escrit dues redaccions (una per cada sessió de visionat) amb les seves reflexions personals i havien escoltat les dels seus companys i companyes, van poder explicar-les també.

Comencem a investigar

Introducció industrialització on Prezi

Per treballar la Revolució industrial hem decidit que investigarem, bé, ho faran les i els alumnes i nosaltres amb ells. 

Per començar el treball jo vaig fer una introducció tipus presentació-espectacle, ho vaig fer amb prezi i, tot i que esperava algun comentari davant d'aquells zooms que fan tremolar les pestanyes,  hauré de fer meva una frase centenària: res no sorprèn el jovent. Però com a mínim vam aconseguir un fil conductor i una classe molt agradable on les aportacions dels alumnes es feien ordenadament. 

Després de fer la presentació vam fer grups i cada cadascú va proposar un o dos temes que els inquietaven relacionats amb la revolució industrial: els canvis a la ciutat de Barcelona (i al barri), els sindicats i les associacions obreres, el paper de les dones, la feina infantil, els canvis a la vida rural... la cosa va anar bastant bé. 

El següent dia (avui) he fet una explicació sobre les fonts d'investigació: primàries, secundàries i entre aquestes dues les fotografies, els vídeos, els esquemes fets per altres, les factures, les pedres, els articles d'enciclopèdia, en definitiva, pràcticament tot.  Els he explicat què esperava d'elles i ells quan acabem la investigació i ens hem posat a treballar. Per cert una de les coses que espero d'ells és un acurat registre de totes les fonts que van trobant.

Entre tots hem decidit que per compartir amb mi (i entre ells) els documents que van trobant és millor els google docs que qualsevol llapis de memòria que vagi i torni. Us mantindré informades!

PD: Pel que fa al prezi sé que em queda molt per aprendre. Crec que la meva presentació era una mic marejant però reconec que m'agrada molt que les imatges ocupin de manera automàtica tota la pantalla.