Vaig descobrir prezi en una presentació que va fer la Dolors Reig a les Jornades del PEC de Barcelona. Vaig quedar bocavadada pels zooms i els viratges dels titulars però sobretot pel contingut de la xarrada.
Quan vaig arribar a casa vaig buscar què era el Prezi i em vaig fer amb una llicència per ús educatiu (K-12, se'n diu) i vaig començar a jugar. Als dos dies ja havia preparat alguna presentació sobre paisatges per la classe de Geografia de 2n de batxillerat. Jo pensava que les alumnes al·lucinarien i em preguntarien bocavadades com havia aconseguir fer això, però no.
Quan devia fer una setmana, més o menys, un company al que respecto i que sap molt més que jo de noves tecnologies em va dir que hi havia molta gent que qüestionava el Prezi, en preguntar-li perquè em va dir que perquè era tan impresionant que amagava el contingut. Vaig riure i vaig dir-li que aquesta era una idea de senyors majors amb pensament linial. Segons sortia de la meva boca aquesta (més que) inapropiada frase es sembrava en el meu cap el dubte. Dies després vaig començar a dubtar més obertament.
M'agrada el Prezi, és ràpid de fer anar, és impactant, les fotografies les veus a pantalla completa sense haver de fer res, pots anar al davant i al darrere, amunt i avall i cap a dins i cap a fora. Es poden compartir les presentacions però té l'inconvenient que amb la majoria de llicències has de treballar online, tot i que les presentacions les pots baixar posteriorment en format flash.
L'alternativa, és clar, continua sent l'impress d'openoffice o bé el powerpoint d'office. Bé, tampoc no és tan lent, és més senzill a la vista, permet fer mapes de fluxe directament en una diapositiva, podem ficar só i qualsevol altre vídeo (no només de youtube, com en Prezi), i es treballa offline, tot i que també es poden compartir les presentacions mitjançanat webs com slideshare. Aquestes presentacions són les hereves sofisticades de les diapositives de la meva infància, mentres que el Prezi no se ben bé de qui és l'hereu tot i que em recorda una mica la manera de saltar de Tarzán, de branca en branca.
No sé si cal triar, suposo que es qüestió de pensar la millor manera de mostrar les coses depenent de cada situació i públic. De totes maneres continuaré pensant en això.
¡Ah! Y que los árboles no nos oculten el bosque. Feu-li una ullada curiosa a la presentació de la Dolors Reig, que val molt la pena i a la resta del seu bloc, El caparazón, .
No sé si cal triar, suposo que es qüestió de pensar la millor manera de mostrar les coses depenent de cada situació i públic. De totes maneres continuaré pensant en això.
¡Ah! Y que los árboles no nos oculten el bosque. Feu-li una ullada curiosa a la presentació de la Dolors Reig, que val molt la pena i a la resta del seu bloc, El caparazón, .
No hay comentarios:
Publicar un comentario