Pensant en els altres

Vam veure aquest vídeo en dues sessions de l'assignatura d'Educació eticocívica. Prèviament a classe haviem fet una reflexió sobre l'educació perquè alguns dels nostres alumnes formen part del Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges i aquest és un dels temes sobre els quals volien que expressessin la seva opinió. Nosaltres, normalment, el que fem és treballar els documents previs amb tot el grup i el delegat i la delegada recullen les idees i després allà poden portar l'opinió de tot el grup. Al dia següent de la sessió ens expliquen com ha anat.

Doncs bé, després de treballar sobre les preguntes del Síndic vaig pensar que seria bó mirar aquest documental i treballar-lo a classe. El treball va consistir en escriure una redacció sobre el que havien vist, sobre allò que els evocava, sobre alguna experiència prèvia, sobre el que vulguessin però amb marges, bona cal·ligrafia i ortografia correcta. Bé, era un exercici bastant lliure i, amb certa sorpresa, he de dir que la gran majoria han explicat coses personals i han expressat què els agradaria, què els fa por, fins i tot hi ha qui fa una curosa anàlisi sobre per què creu que la seva classe no funciona com la classe del senyor Kanamori. A classe vam llegir unes quantes de les redaccions, algunes a petició meva i d'altres per oferiment de les autores o autors.

També vam poder reflexionar sobre la manera de fer un reportatge sense guió previ. Els autors del documental van gravar durant un any a aquell grup de nenes i nens, i després van seleccionar allò que havia estat més significatiu. Com que treballaran el reportatge de Castellà i a Educació Visual, espero que observar això també els pugui ser útil.

Avui, després de la sessió d'ahir al Consell Jove, l'alumne representant estava radiant. Sembla ser que ahir els van posar un fragment d'un minut d'aquest documental per encetar el debat, i els nostres alumnes van estar feliços d'haver-lo vist abans i poder explicar tothom quin tipus d'educació mostrava el reportatge i, com que havien escrit dues redaccions (una per cada sessió de visionat) amb les seves reflexions personals i havien escoltat les dels seus companys i companyes, van poder explicar-les també.